Les Malalties al futbol

Eric Abidal es el ultim d'una llarga llista de futbolistes que han patit algun tipus de tumor, aquestos tumors es formen per una mutació del material genètic de una o de varies cèl·lules per factors hereditaris o interns.Això crea una cèl·lula cancerosa i de per si no és càncer, sinó la primera fase de la malaltia.
Abidal va ser informat que patia un tumor en el fetge,dies abans també va ser informat un jove jugador del Betis, Miki Roque de tan sols 22 anys que patia un tumor en la pelvis. Aquestos son dos dels últims futbolistes que van ser informats de aquesta malaltia pero uns altres tambe van superar aquesta enfermetat com:
- Penev( Cancer de testiculs)
- ''Mono'' Burgos ( Tumor de roño)
- Molina( Cancer de testiculs)
- Sergio Aragoneses( Dues vegades afrontat per una malaltia primer un cancer testicular y despres un tumor en els testiculs)
- Arjen Robben( Tumor Benigne)

En tots aquests casos, la malaltia va suposar un fort colp primer per als que la patien, però en segon lloc per a tots els companys i l'afició.

Per fortuna, tots es van recuperar i van tornar als terrenys de joc. El mateix va passar amb altres esportistes que van triomfar després de superar un càncer, com és el cas de Lance Armstrong, que va guanyar set Tours després de superar un càncer de testicles o Alberto Contador, que ha guanyat tres vegades la ronda francesa després d'haver estat operat d'un tumor cerebral.

Bous a Castelló

Notícia
Èxit de la Fira de la Magdalena

Comunitat Valenciana (Madrid, Múrcia) sí.

Sí, parlarem sobre la polèmica taurina, sens dubte un tema molt complicat. Per a començar, hi ha qui considera que el bous no son cap esport, sinó una barreja d'art, ball i "virilitat" és a dir, masclisme. Encara que es podria argumentar que hi ha altres activitats humanes en què també es maltracten animals, com ara quan es maten per a elaborar aliments o diferents peces de roba, hi ha poques coses més cruels que l'agonia d'un bou en una plaça. L'estima i el respecte cap als animals no es demostren per mitjà de la tortura. A més, que una tradició continga diversos aspectes culturals no disminueix la seva crueltat. Encara que és cert que els bous simbolitzen la lluita religiosa entre el bé i el mal, caldria buscar alternatives inofensives, que evitaren el patiment animal. A continuació, Pedro ens explicarà per què ell creu que no s'haurien de prohibir.

PEDRO (LOCUTOR 10)

Des del meu punt de vista aquest tema és molt delicat de parlar, ja que es pot mirar des de diferents perspectives. Amb la informació que he llegit, he vist per televisió i que m'han comentat, us vaig a explicar la meua visió d'aquesta polèmica, que no sols ha arribat al carrer, sinó també al parlament de Catalunya, que, l'estiu passat, va acceptar una Iniciativa Legislativa Popular que demanava prohibir les corregudes de bous. Aquesta decisió no ha estat ben vista per molta gent i per altres governs, com les comunitats de Madrid, València i Múrcia, que han declarat els bous com a "Bé d'Interès Cultural". Es podria argumentar que els bous són un patrimoni cultural únic al món, i que prohibir la mort dels bous en les places seria trencar segles de tradició. S'ha de defendre que el bous formen part de la nostra cultura, i seria menysprear aquest component tant especial de les nostres festes, ja que les corregudes no es veuen com un esport, sinó como una mescla d'art i superació de l'home. A més a més, en molts pobles de les nostres comarques, no s'entendrien les festes locals sense les diferents manifestacions del bou al carrer.

CARLA (LOCUTORA 2)

Un tema molt polèmic, sens dubte.

Introducció + nus de l'articile.Morts Sobtades a l'esport

La mort sobtada d'un esportista jove durant l'entrenament o la competència és una tragèdia particularment devastadora. Un adolescent que prèviament estava bé i que participava en alguna activitat especialment saludable, de sobte, pateix un col lapse i els esforços per ressuscitar-en el camp de joc gairebé semblen ser infructuosos. Afortunadament, aquests esdeveniments són molt rars, de fet es pensa que els treballs i articles que fan referència a aquest tema excedeixen en gran nombre a la xifra real de morts relacionades amb l'esport. No obstant això, la mort sobtada d'un atleta impacta a la comunitat, i invariablement les preguntes estan dirigides a l'equip i al metge: Es podria haver previngut aquesta mort? Si és així, què es pot fer perquè aquestes catàstrofes no tornin a passar.
Un estudi diu que per exemple en una ciutat d'un milió d'habitants, es podria esperar que passi una mort per atac cardíac sobtada per participació esportiva cada quatre anys. Entre els cinc milions de xiquets i xiquetes estimats, que participen en activitats esportives escolars, prop de 25 podrien morir inesperadament cada any durant l'entrenament o competència a causa d'una malaltia cardíaca.
En aquesta taula podem observar altres riscos de fatalitat inesperada durant el període de l'adolescència:

Tasques a fer per al periodic

- Reportatge bous( fet)
- Article Dopping en l'esport (Contador, operacio galgo)( proximament)
-Articles mort en el esport:
- introducció ( feta)
- Nus de l'article ( mig fet)

- Participacio Radio ( fet)
- Acudir tots el dies a classe (fet)
- No entrar en el tuenti (fet)
- No Estudiar a classe (fet)
- Article pel·licula( Jurassic Park)(fet)